JO: Fa 5 anys vaig ser diagnosticat amb aquesta malaltia. Feia temps que tenia símptomes, però no els havíem identificat.
LA MEVA MARE: Tot va començar a l’adolescència amb molts episodis de singlot. Tothom en té de tant en tant, però va arribar un moment que a mi em va semblar massa exagerat i li vaig consultar al metge. No li va donar gens d’importància, podia ser que mengés massa ràpid o que fos un contrast entre fred i calent… i així va anar passant el temps.
JO: Després del singlot van venir les encallades. De sobte, el menjar se’m quedava atrapat al coll i no podia tragar, no pujava ni baixava i beure aigua no m’ajudava, al contrari ho empitjorava.
LA MEVA MARE: Vaig començar a investigar per internet ja que havia sentit campanes sobre l’esofagitis i vaig assabentar-me de que existeix la versió al·lèrgica, la denominada esofagitis eosinofílica, que es dona més sovint en nois que primerament són al·lèrgics alimentaris. Així és que vam insistir-li al metge, li van fer una endoscòpia a l’esòfag i es va confirmar el diagnòstic.
JO: I aquesta endoscòpia va ser la primera de 5 (fins ara)…
EL MEU PARE: Què és exactament aquesta malaltia?
LA MEVA MARE: L’esofagitis eosinofílica és una malaltia crònica que ve provocada principalment per l’al·lèrgia a algun aliment, es pensa que també participen factors ambientals, com al·lèrgia a pòl·lens i contaminants. L’organisme reacciona davant els antígens alimentaris activant el sistema immunitari i provocant la inflamació de l’esòfag. Els eosinòfils, que normalment circulen per la sang, van ràpidament a la zona inflamada i aquesta concentració d’eosinòfils és una característica diferenciadora d’aquesta malaltia. Per diagnosticar EOE ha d’existir una concentració d’eosinòfils de més de 15 per camp de gran augment, cosa que es detecta amb l’endoscòpia.
La inflamació de l’esòfag fa que aquest deixi de funcionar com hauria de fer i els moviments per portar el bol alimentari de la boca a l’estómac no es realitzen correctament. En aquesta situació, és produeixen dificultats per empassar (disfàgia) i fins i tot en els casos de major inflamació es produeixen impactacions, és a dir, el menjar es queda encallat a l’esòfag sense poder baixar fins a l’estómac. També es pot sentir dolor toracic. (www.aedeseo.es)
JO: Per aquesta malaltia, només hi ha, de moment, tractaments pal·liatius però no curatius. Es pot intentar fer dietes d’eliminació per tal de trobar l’aliment o aliments que la provoquen (cosa bastant difícil d’aconseguir), també es donen casos de millora prenent fàrmacs inhibidors de la bomba de protons com l’omeprazol (no és el meu cas) i per últim es pot fer un tractament amb corticoides (cosa que encara no m’he decidit a fer)
LA MEVA MARE: Pel que fa a les dietes d’exclusió es comença per 2 aliments, després 4 i per últim 6. En el cas del Pau com ja no menja molts d’aquests aliments hem fet una dieta molt estricta que ha millorat el seu dia a dia, però no ha solucionat el seu problema. És la dieta AIP que us explicaré en un altre post perquè també serveix per a altres malalties autoimmunes.
JO: Ara mateix, estic en una etapa intermèdia on a més dels aliments als quals sóc al·lèrgic, tampoc menjo blat, arròs, patates, mongetes ni fruits secs. I mentrestant rumio si provo de prendre la cortisona. Ja veurem….