JO: Els meus pares han viatjat a Londres!!
LA MEVA MARE: Sí, és veritat. I ens ho vam passar molt bé. Naturalment va ploure, com és molt habitual en aquesta ciutat. Però això no li resta encant, al contrari. Gent de tot arreu, mil teatres per anar a veure obres musicals, botigues de totes les mides, pubs i restaurants per escollir…. I tota l’estona pensant: Si el Pau fos aquí amb nosaltres no podria menjar gairebé res. I és que per nosaltres i en general per tothom, la dieta mediterrània és el millor. Verdura, fruita, oli d’oliva, i peix o carn a la brasa. Aquesta és la nostra dieta bàsica i per tan en països que utilitzen en gran quantitat la mantega i el formatge i les salses son difícils per un al.lèrgic.
EL MEU PARE: I no parlem dels aeroports!!
LA MEVA MARE: Tens raó!! Mentre esperàvem enlairar-nos, vaig xafardejar les botigues, sobretot al aeroport de Londres, i no vaig trobar cap botiga d’aliments pensada pels al.lèrgics…!! Si hagués hagut de comprar alguna cosa de menjar pel Pau només hauria pogut donar-li patates fregides… Com feia molts anys que no volava m’havia imaginat que en un aeroport, i més en el de Londres, això estaria resolt!! Hi havien botigues de tot: Maletes, records, pel.lícules, colònies, tabac, alcohol, cosmètica, roba, premsa, llibres, xuxes, galetes, bombons, xocolates, begudes… excepte productes sense gluten, productes de soia, productes sense ou, sense llet, sense lactosa… Jo no en vaig trobar ni un!! No calen més comentaris.